La segona república espanyola

La reforma militar 

Benvolguts lectors i lectores un altre cop al meu estimat blog d’història, avui tornem amb moltes coses més per aprendre, amb mètodes educatius alternatius.

Primer de tot us explicaré amb que consisteix tot el que em fet durant aquest temps que no he publicat res. I  us explicaré la meva opinió sobre aquest tema.

La nostra professora de segon de batxillerat d’història va començar “la Segona República espanyola”, tot el tràmit del bàndol republicà va ser molt didàctic, fins arribar a les reformes d’aquestes, on vam separar-nos per grups i vam començar a investigar pel nostre compte la reforma que ens havia tocat a cadascun. Repartits en grups finalment havíem de explicar-ho davant de tota la classe per a que els altres companys poguessin saber de que parlava i que feien en aquella reforma, i així amb totes les reformes.

Les reformes o eren poques, aquestes es distribuïen en:

1.       Reforma agrària

2.       Reforma de l’Església i la laïcitat

3.       Reforma militar

4.       Reforma de repartiments de terres

5.       La reforma educativa i cultural de la Segona República

Personalment a mi la que em cridava més l’atenció era la reforma militar, la qual estava plena de sorpreses i d’acció. Afortunadament, la professora em va comunicar que faria la reforma militar amb tres companys més.

Aquesta reforma consistia en reformar les institucions militars i policíaques. Aquesta tenia oficials mal pagats, escasses possibilitats de promoció i exerciu per a les necessitats defensives i estratègiques del país.

Amb aquesta finalitat es va promulgar  la “Llei de Retir de l’Oficialitat (1931)”, que oferia als oficials en actiu la possibilitat de retirar-se voluntàriament i en optimes condicions. A més de suprimir alguns rangs tradicionals, reduir el nombre d’unitats oficials i es van tancar l’acadèmia militar de Saragossa; també van desaparèixer els Tribunals d’Honor i el Consell Suprem de Justícia Militar en conjunt amb la premsa destinada a l’exèrcit.

Aquesta reforma no va sentir molt bé amb un sector, anomenats “ Africanistes” que ho veien com una agressió a la tradició militar i al poder que havia tingut des de sempre l’exercit.

Quinze mesos després de proclamar-se la República, alguns militars ja pensaven en fer un cop d’estat, aquella nova idea de la República no els hi agradava gens. El 10 d’agost de 1932 a Sevilla, un home anomenat Sanjurjo amb un rang militar alt (era un general), va protagonitzar el primer cop d’Estat contra aquesta la República.

El primer cop d’Estat va fracassar i el Govern va poder controlar la situació. Aquest cop d’Estat es coneix com la “Sanjurjada”, on va quedar molt clar que l’exercit no era lleial a la República. El general va ser condemnat a la pena de mort, que finalment va ser commutada pel poder executiu.

En l’àmbit policial, es va crear la Guardia d’Assalt, que era un força d’ordre públic fidel a la República.

Aquesta reforma militar i policíaca no va se de gran gusts a un gran conjunt d’homes de alt rang en l’exercit, ja que amb tot el gran poder que havien tingut, en un moment els hi van treure tot el mèrit i la importància que havien tingut fins al moment, ja que anteriorment, quan no els hi agradava com anava el Govern feien un “pronunciament” i dirigien la política cap on ells veien que els hi convenia.

Aquet pas va ser molt dur per tots aquells militars que no estaven a favor de la república. Donava per suposat que, tan militars (exèrcit), com policies i alguns radicals conjuntament amb l’Església, faries campanyes contra aquesta la Segona República espanyola, a més a més de pensar i planejar en un futur pròxim un altre cop d’Estat militar per acabar amb tot aquell calvari que patien ens no republicans.

I fins aquí el meu blog. Espero i desitjo que us hagi agradat i que tot el que volíeu saber ho hàgiu aprés. Estimats lectors i lectores, una servidora s’acomiada i ens veiem en el següent post de la història!