martes, 13 de diciembre de 2016

Tintin al Congo i l'imperialisme

Des de fa uns quants dies, el meu bloc a estat desert, tot ho puc explicar simplement dient que l’activitat que hem fet aquet últim mes, a sigut molt innovadora. Vam triar una vinyeta( del còmic del Tintin) on nosaltres vigèsim l’imperialisme reflexat. A partir d’aquella vinyeta l’aviem de descriure i saber quines causes i característiques van dur a terme  aquella situació.
Per començar us explicaré que es l’imperialisme.
·         L'imperialisme és l'expansió del propi territori o de la mateixa influència a base de dominar altres països i formar una unitat. La dominació pot ser territorial, com passava al colonialisme, cultural o econòmica, o una combinació dels tres factors.

La vinyeta triada per jo, va ser la primera vinyeta de la pagina 29.(La descripció de la vinyeta per que la pugeu imaginar ja que no podem posar-vos la imatge.)
En aquesta vinyeta podem observar, tot un seguit d’homes de raça negra, armats amb arcs i fletxes a la part dreta, vestits sense cap tipus de protecció per anar a Europa a combati a la guerra. Quatre homes representats molt negres amb llavis molt gruixuts armats amb llances i arcs per poder defensar-se. La part central de la vinyeta, podem veure el que sembla el capità del exercit, ja que porta un gran barret amb el que sembla ser una ploma grossa i una llença afilada, va encapçalant la tropa.
La part esquerra, es pot intuir que l’home que parla es que “jefe” o rei de la tribu, porta una corona, arracades i un braçalet d’or, mostrant la seva autoritat. És l’únic que té espassa i sabates per vestí, també podem observar com és l’únic personatge que està ven alimentat.
Finalment, al costat del rei o “jefe” de la tribu, trobem a un adolescent tocant una corneta, també va més ven vestit que l’exercit junt. Porta pantalons i una samarreta i els altres personatges no(excepte el rei). Porta un barret de persona d’autoritat militar, és l’encarregat de donar veu als guerrers, quan han de marxar, quan han de llevar-se o fins hi tot l’hora de dinar o sopar.

Relacionat amb l’imperialisme aquesta activitat, pensareu que no te molt a veure, però si penses, si que te relació i molta. Si l’imperialisme no s’agüés produït, el món el dia d’avui no seria tan des igualitari, ja que els passos colonitzats van perdre tota la seva cultura originaria i van ser “civilitzats” per els seus colons. Van ser la mà d’obra de molts imperis i una mà d’obra molt barata.
Això ens dona de pensar que si no hages passat l’imperialisme, avui en dia tothom seria igual i no hi hauria desigualtat econòmica entre països com EUA i Àfrica (com exemple). En el còmic podem observar-ho. Només cal mirar com van vestits el Tintin i els seus amics i com van vestits les tribus. Les classes  dels alumnes al Congo , el racisme i la superioritat per la raça blanca que es transmet el còmic es bastant gran. En si el còmic es resumeix breument com ha afectat l’imperialisme anys després.
L’imperialisme es dota del segle XVI. Àfrica, (en aquesta cas del còmic, situat al Congo) va ser colonitzada per les seves riqueses en or plata i pedres precioses, se la van repartir entre diferents països europeus que tenien gran importància ( Alemanya, França o Gran Bretanya).
Segles després podem observar com a afectat aquella colonització a la part del Congo o a casi tota l’Àfrica del sud.
L’imperialisme va ser un període per conquistar territori i marcar qui era la potencia mundial, instauri-s’hi i fer colònies amb habitants del propi país que havia colonitzat.
Gran Bretanya, França o Alemanya van ser grans imperis imperialistes, no calia conquistar només Àfrica, sinó que també van anar a conquistar altres països, com la Xina o Índia.

Finalment acomiadar-me un altre dia de vosaltres historiadors i historiadores.

Fins la pròxima!