El paper de les dones en la Segona República Espanyola i el Guerra Civil.
Benvolguts lectors i lectores a la meva nova entrada al blog. Avui
escriurem sobre la historia com ja es habitual. Però d’una manera diferent, ja
que avui parlarem respecte el paper de la dona en la Segona República Espanyola
i la Guerra Civil. Commemorant el dia de la dona (el 8 de maig).
Primer de tot us explicaré com la nostra professora de història ens va
donar l’idea d’escriure sobre això, ja que tot aquest escrit es mèrit d’ella.
Primer de tot, com ja es normal ens vam ajuntar en grups, i la nostra classe
consta d’uns pocs nois, ja que som el batxillerat Social tecnològic.( si se que
normalment és científic- tecnològic i social-humanístic, però el nostre
institut per distribució va decidir-ho fer-ho així). Cadascun d’aquets grups el
formaven tres noies i un noi, per tenir l’opinió del paper de la dona d’es d’un
punt masculí.
Després de la distribució d’aquest vam començar a investigar sobre el paper
de la dona en les dues etapes conformes.
Dins de la Segona República Espanyola, com ja tots sabeu es divideix en dos
grups, el bienni d’esquerres (1etapa) i
el Front Popular (3etapa) per la part esquerra i el bienni conservador on totes
aquestes mesures que va aconseguir la dona en part positiva van quedar anul·lades
pels propis governs. Aquesta comportava canvis en la societat per la dona tant
aspectes positius i alguns de negatius, en cada un d’aquets biennis.
La dona va ser un paper on els
canvis van destacar en la primera etapa del bienni d’esquerres, on van poder
posar en pràctica aspiracions, com la cohesió del dret al vot o acords sobre
els drets familiars. Aquesta època va ser molt bona per la dona ja que es va
produir la liberalització i així dons deixar els rols de ser útil només per ser
una esposa obedient i una mare exemplar. Aquets aspectes positius no va treure
els aspectes negatius en la primera etapa d’esquerres ja que depenia del seu
marit, vivia anul·lada i relegada a la mes profunda ignorància. Només
realitzava tasques de la llar i necessitava el permís del marit per a treballar
i disposar de propi sou.
La Constitució del 1931, però reconeixia la igualtat entre sexes i drets,
la prohibició de discriminació laboral, el dret del vot, el divorci i
l’educació per a elles.
Però tot aquets èxits adquirits per la dona, en el bienni conservador va
ser totalment diferent, ja que tots els aspectes positius que havia costat tant
de garantida a la dona, el govern conservador els va eliminar i anul·lar la
Constitució del 31 així dons també tots els drets aconseguits per les dones.
Per sort o per desgràcia aquesta va ser la segona etapa de tres que en té
aquesta la nostra Segona República Espanyola, i tots els drets adquirits i més
tard anul·lats pel govern de dretes, van ser recuperats i imposats davant de la
llei.
La Guerra Civil es va formar l’idea Anarquista de les dones lliures,
l’esclat del conflicte va estendre el nom d’aquest, de les “afiliades”. El seu
programa era tan cultural com educatiu. Així ajudant a la dona a obtenir una
educació bàsica i certa formació política. El suport femení a l’esforç bèl·lic
es va concentrar en les tasques voluntàries, en tot tipus de serveis socials,
assistencials i al suport dels combatents. A partir d’aquell moment, la
ideologia va ser “homes al front, dones a la rereguarda”. Aquesta frase es diu
ja que algú havia de substituir els homes mobilitzats cap a la guerra en els
seus llocs de treball habitual. Així dons aquest fet fa que les dones
s’incorporin massivament al treball.
Va ser llavors, quan les dones van començar a reivindicar-se i a fer
mesures revolucionaries, com la legalització de l’avortament i l’inici de
campanyes contra la prostitució.
Com a conclusió de tot l’aprés avui,
podem dir que la dona sempre ha tingut un paper importat ja sigui davant o
darrere de la guerra. Sempre han volgut ser igualitàries als homes i que sense
les dones lluitadores en el seu temps , avui en dia les dones d’ara no tindríem
els drets i la ment de la igualtat. Perquè cap sexe es més fort que l’altre.
Respecte a la història, les dones de la Segona República van ser lluitadores i
van aconseguí molt mèrits pels quals elles lluitaven mai es van rendir.
Respecte a la Guerra Civil, la dona va començarà espavilar-se per a poder ser
igualitària amb l’home. Va formar campanyes per a poder defensar-se unes a les
altres a més a més de que van demostrar que la feina que feien quan el homes
estaven al front era el doble. Sense elles no van poder subsistir.
La dona sempre serà una figura molt importat, ja que sense ella no podria
viure ni existir. Totes les dones em de donar les gràcies a aquelles
lluitadores en el seu temps. Mai ningú farà complir aquells objectius com
aquelles dones de la Guerra Civil o de la Segona República.
Així dons us deixo desfruitar de la història un dia més. Gracies per llegir
el meu blog i fins la pròxima entrada!
