lunes, 12 de marzo de 2018

Les dones en l'època del 1931 al 1939

El paper de les dones en la Segona República Espanyola i el Guerra Civil.

Benvolguts lectors i lectores a la meva nova entrada al blog. Avui escriurem sobre la historia com ja es habitual. Però d’una manera diferent, ja que avui parlarem respecte el paper de la dona en la Segona República Espanyola i la Guerra Civil. Commemorant el dia de la dona (el 8 de maig).

Primer de tot us explicaré com la nostra professora de història ens va donar l’idea d’escriure sobre això, ja que tot aquest escrit es mèrit d’ella. Primer de tot, com ja es normal ens vam ajuntar en grups, i la nostra classe consta d’uns pocs nois, ja que som el batxillerat Social tecnològic.( si se que normalment és científic- tecnològic i social-humanístic, però el nostre institut per distribució va decidir-ho fer-ho així). Cadascun d’aquets grups el formaven tres noies i un noi, per tenir l’opinió del paper de la dona d’es d’un punt masculí.

Després de la distribució d’aquest vam començar a investigar sobre el paper de la dona en les dues etapes conformes.

Dins de la Segona República Espanyola, com ja tots sabeu es divideix en dos grups, el bienni d’esquerres  (1etapa) i el Front Popular (3etapa) per la part esquerra i el bienni conservador on totes aquestes mesures que va aconseguir la dona en part positiva van quedar anul·lades pels propis governs. Aquesta comportava canvis en la societat per la dona tant aspectes positius i alguns de negatius, en cada un d’aquets biennis.

 La dona va ser un paper on els canvis van destacar en la primera etapa del bienni d’esquerres, on van poder posar en pràctica aspiracions, com la cohesió del dret al vot o acords sobre els drets familiars. Aquesta època va ser molt bona per la dona ja que es va produir la liberalització i així dons deixar els rols de ser útil només per ser una esposa obedient i una mare exemplar. Aquets aspectes positius no va treure els aspectes negatius en la primera etapa d’esquerres ja que depenia del seu marit, vivia anul·lada i relegada a la mes profunda ignorància. Només realitzava tasques de la llar i necessitava el permís del marit per a treballar i disposar de propi sou.

La Constitució del 1931, però reconeixia la igualtat entre sexes i drets, la prohibició de discriminació laboral, el dret del vot, el divorci i l’educació per a elles.

Però tot aquets èxits adquirits per la dona, en el bienni conservador va ser totalment diferent, ja que tots els aspectes positius que havia costat tant de garantida a la dona, el govern conservador els va eliminar i anul·lar la Constitució del 31 així dons també tots els drets aconseguits per les dones.
Per sort o per desgràcia aquesta va ser la segona etapa de tres que en té aquesta la nostra Segona República Espanyola, i tots els drets adquirits i més tard anul·lats pel govern de dretes, van ser recuperats i imposats davant de la llei.

La Guerra Civil es va formar l’idea Anarquista de les dones lliures, l’esclat del conflicte va estendre el nom d’aquest, de les “afiliades”. El seu programa era tan cultural com educatiu. Així ajudant a la dona a obtenir una educació bàsica i certa formació política. El suport femení a l’esforç bèl·lic es va concentrar en les tasques voluntàries, en tot tipus de serveis socials, assistencials i al suport dels combatents. A partir d’aquell moment, la ideologia va ser “homes al front, dones a la rereguarda”. Aquesta frase es diu ja que algú havia de substituir els homes mobilitzats cap a la guerra en els seus llocs de treball habitual. Així dons aquest fet fa que les dones s’incorporin massivament al treball.
Va ser llavors, quan les dones van començar a reivindicar-se i a fer mesures revolucionaries, com la legalització de l’avortament i l’inici de campanyes contra la prostitució.

Com a conclusió de tot l’aprés  avui, podem dir que la dona sempre ha tingut un paper importat ja sigui davant o darrere de la guerra. Sempre han volgut ser igualitàries als homes i que sense les dones lluitadores en el seu temps , avui en dia les dones d’ara no tindríem els drets i la ment de la igualtat. Perquè cap sexe es més fort que l’altre. Respecte a la història, les dones de la Segona República van ser lluitadores i van aconseguí molt mèrits pels quals elles lluitaven mai es van rendir. Respecte a la Guerra Civil, la dona va començarà espavilar-se per a poder ser igualitària amb l’home. Va formar campanyes per a poder defensar-se unes a les altres a més a més de que van demostrar que la feina que feien quan el homes estaven al front era el doble. Sense elles no van poder subsistir.

La dona sempre serà una figura molt importat, ja que sense ella no podria viure ni existir. Totes les dones em de donar les gràcies a aquelles lluitadores en el seu temps. Mai ningú farà complir aquells objectius com aquelles dones de la Guerra Civil o de la Segona República.

Així dons us deixo desfruitar de la història un dia més. Gracies per llegir el meu blog i fins la pròxima entrada!

domingo, 4 de marzo de 2018

La segona república espanyola


La reforma militar 


Benvolguts lectors i lectores un altre cop al meu estimat blog d’història, avui tornem amb moltes coses més per aprendre, amb mètodes educatius alternatius.

Primer de tot us explicaré amb que consisteix tot el que em fet durant aquest temps que no he publicat res. I  us explicaré la meva opinió sobre aquest tema.

La nostra professora de segon de batxillerat d’història va començar “la Segona República espanyola”, tot el tràmit del bàndol republicà va ser molt didàctic, fins arribar a les reformes d’aquestes, on vam separar-nos per grups i vam començar a investigar pel nostre compte la reforma que ens havia tocat a cadascun. Repartits en grups finalment havíem de explicar-ho davant de tota la classe per a que els altres companys poguessin saber de que parlava i que feien en aquella reforma, i així amb totes les reformes.

Les reformes o eren poques, aquestes es distribuïen en:
1.       Reforma agrària
2.       Reforma de l’Església i la laïcitat
3.       Reforma militar
4.       Reforma de repartiments de terres
5.       La reforma educativa i cultural de la Segona República

Personalment a mi la que em cridava més l’atenció era la reforma militar, la qual estava plena de sorpreses i d’acció. Afortunadament, la professora em va comunicar que faria la reforma militar amb tres companys més.

Aquesta reforma consistia en reformar les institucions militars i policíaques. Aquesta tenia oficials mal pagats, escasses possibilitats de promoció i exerciu per a les necessitats defensives i estratègiques del país.

Amb aquesta finalitat es va promulgar  la “Llei de Retir de l’Oficialitat (1931)”, que oferia als oficials en actiu la possibilitat de retirar-se voluntàriament i en optimes condicions. A més de suprimir alguns rangs tradicionals, reduir el nombre d’unitats oficials i es van tancar l’acadèmia militar de Saragossa; també van desaparèixer els Tribunals d’Honor i el Consell Suprem de Justícia Militar en conjunt amb la premsa destinada a l’exèrcit.

Aquesta reforma no va sentir molt bé amb un sector, anomenats “ Africanistes” que ho veien com una agressió a la tradició militar i al poder que havia tingut des de sempre l’exercit.
Quinze mesos després de proclamar-se la República, alguns militars ja pensaven en fer un cop d’estat, aquella nova idea de la República no els hi agradava gens. El 10 d’agost de 1932 a Sevilla, un home anomenat Sanjurjo amb un rang militar alt (era un general), va protagonitzar el primer cop d’Estat contra aquesta la República.

El primer cop d’Estat va fracassar i el Govern va poder controlar la situació. Aquest cop d’Estat es coneix com la “Sanjurjada”, on va quedar molt clar que l’exercit no era lleial a la República. El general va ser condemnat a la pena de mort, que finalment va ser commutada pel poder executiu.
En l’àmbit policial, es va crear la Guardia d’Assalt, que era un força d’ordre públic fidel a la República.

Aquesta reforma militar i policíaca no va se de gran gusts a un gran conjunt d’homes de alt rang en l’exercit, ja que amb tot el gran poder que havien tingut, en un moment els hi van treure tot el mèrit i la importància que havien tingut fins al moment, ja que anteriorment, quan no els hi agradava com anava el Govern feien un “pronunciament” i dirigien la política cap on ells veien que els hi convenia.

Aquet pas va ser molt dur per tots aquells militars que no estaven a favor de la república. Donava per suposat que, tan militars (exèrcit), com policies i alguns radicals conjuntament amb l’Església, faries campanyes contra aquesta la Segona República espanyola, a més a més de pensar i planejar en un futur pròxim un altre cop d’Estat militar per acabar amb tot aquell calvari que patien ens no republicans.



I fins aquí el meu blog. Espero i desitjo que us hagi agradat i que tot el que volíeu saber ho hàgiu aprés. Estimats lectors i lectores, una servidora s’acomiada i ens veiem en el següent post de la història!