sábado, 14 de abril de 2018

Les consecuencies del franquisme en l'actualitat


Benvolguts nois i noies al meu estimat blog, fa gairebé un mes que no penjava una nova entrada per informar-vos del que estàvem fent a la classe de 2n de batx. Dons avui us explicaré el que em fet durant aquet mes d’absència en aquest al meu blog.
Primer de tot, us explicaré una mica sobre la Guerra Civil Espanyola, iels principis de la ideologia franquista. Finalment analitzaré un aspecte del franquisme, i comentaré aquest.

Al quedar finalitzada l’etapa de la Segona República amb descontents per la majoria de la població, el dia 17 de juliol de 1936 va succeir un “alçament militar” el que significava la Guerra Civil Espanyola on s’enfrontaven dos bàndols, els insurrectes (nacionals) i el fidels a la república, ( anomenats pels nacionals com a “rojos”). La Guerra Civil va durar tres anys, amb la victòria dels insurrectes, on l’un d’abril de 1939 el dirigent d’aquest alçament militar Francisco Franco, va firmar el pacte de fi de la guerra.

Aquesta Guerra perduda pels fidels a la república significava una dictadura de quasi be quaranta anys ( exactament 36 anys), on el màxim dirigent dels tres exercits, cap de l’Estat i president del govern era el generalíssim Francisco Franco o també anomenat el “Caudillo”.
La dictadura franquista va ser un èxit durant tants anys perquè, era una dictadura camaleònica, és a dir, per la bona adaptació durant cada període de temps. Al durar la dictadura durant tan temps, els nois i noies que van néixer en aquelles èpoques van poder saber que va ser la “Fuente de Juventudes” i “la Sección Femenina”. Però al poder triar un aspecte que va deixar marca en el franquisme fins avui en dia, no he triat el típic de adoctrinament, ni les ideologies, ni classes socials.
Cal dir que Espanya després de la Segona Guerra Mundial, va ser aïllada i rebutjada internacionalment, amb una retirada dels ambaixadors de Madrid al 1946 ( així sense representació internacional), a més a mes de no rebre ajudes econòmiques ( com el Pla Marshall 1947) i va ser exclosa de la nova aliança, l’OTAN.

 El meu aspecte triat és l’ajuda que van pactar Espanya i Estats Units, on al 1953 per mitjà de la signatura del “acords amb els Estats Units” i el “concordat amb la Santa Seu”, on l’establiment explícit de la confessionalitat de l’Estat i un estatus de privilegi per l’Església catòlica.
L’acord amb els Estat Units va tenir un caràcter defensiu i econòmic, on Espanya va obtenir material bèl·lic per modernitzar les forces armada i ajuda econòmica i tècnica. Estats Units  en aquest acord va aconseguir instal·lacions militars en territori espanyol, bases en Torrejón, Morón, Saragossa i Rota. El Caudillo va aconseguir el suport polític i va assegurar el regim un acceptació internacional progressiva.

Actualment, les bases militars instal·lades al territori estanyol son propietat del Estats Units i a més a més tres de les quatre instal·lades estan actives. Això comporta que des del franquisme els ciutadans posteriors a questa etapa de dictadura militar, hagin hagut de sofrir tots els canvis,  des de l’adoctrinació de nois i noies que encara ara poden tenir aquets pensament i poden inculcar-ho als seus descendents. La dictadura franquista va ser una repressió molt gran i te conseqüències a la llarga.


I fins aquí aquesta entrada al blog on em parlat de les consecuencies avui en dia sobre el franquisme i la dictadura militar a Espanya pel senyor Franciosco Franco. Ens llegim a la proxima entrada al blog! S'acomiada una servidora i fins més història.

lunes, 12 de marzo de 2018

Les dones en l'època del 1931 al 1939

El paper de les dones en la Segona República Espanyola i el Guerra Civil.

Benvolguts lectors i lectores a la meva nova entrada al blog. Avui escriurem sobre la historia com ja es habitual. Però d’una manera diferent, ja que avui parlarem respecte el paper de la dona en la Segona República Espanyola i la Guerra Civil. Commemorant el dia de la dona (el 8 de maig).

Primer de tot us explicaré com la nostra professora de història ens va donar l’idea d’escriure sobre això, ja que tot aquest escrit es mèrit d’ella. Primer de tot, com ja es normal ens vam ajuntar en grups, i la nostra classe consta d’uns pocs nois, ja que som el batxillerat Social tecnològic.( si se que normalment és científic- tecnològic i social-humanístic, però el nostre institut per distribució va decidir-ho fer-ho així). Cadascun d’aquets grups el formaven tres noies i un noi, per tenir l’opinió del paper de la dona d’es d’un punt masculí.

Després de la distribució d’aquest vam començar a investigar sobre el paper de la dona en les dues etapes conformes.

Dins de la Segona República Espanyola, com ja tots sabeu es divideix en dos grups, el bienni d’esquerres  (1etapa) i el Front Popular (3etapa) per la part esquerra i el bienni conservador on totes aquestes mesures que va aconseguir la dona en part positiva van quedar anul·lades pels propis governs. Aquesta comportava canvis en la societat per la dona tant aspectes positius i alguns de negatius, en cada un d’aquets biennis.

 La dona va ser un paper on els canvis van destacar en la primera etapa del bienni d’esquerres, on van poder posar en pràctica aspiracions, com la cohesió del dret al vot o acords sobre els drets familiars. Aquesta època va ser molt bona per la dona ja que es va produir la liberalització i així dons deixar els rols de ser útil només per ser una esposa obedient i una mare exemplar. Aquets aspectes positius no va treure els aspectes negatius en la primera etapa d’esquerres ja que depenia del seu marit, vivia anul·lada i relegada a la mes profunda ignorància. Només realitzava tasques de la llar i necessitava el permís del marit per a treballar i disposar de propi sou.

La Constitució del 1931, però reconeixia la igualtat entre sexes i drets, la prohibició de discriminació laboral, el dret del vot, el divorci i l’educació per a elles.

Però tot aquets èxits adquirits per la dona, en el bienni conservador va ser totalment diferent, ja que tots els aspectes positius que havia costat tant de garantida a la dona, el govern conservador els va eliminar i anul·lar la Constitució del 31 així dons també tots els drets aconseguits per les dones.
Per sort o per desgràcia aquesta va ser la segona etapa de tres que en té aquesta la nostra Segona República Espanyola, i tots els drets adquirits i més tard anul·lats pel govern de dretes, van ser recuperats i imposats davant de la llei.

La Guerra Civil es va formar l’idea Anarquista de les dones lliures, l’esclat del conflicte va estendre el nom d’aquest, de les “afiliades”. El seu programa era tan cultural com educatiu. Així ajudant a la dona a obtenir una educació bàsica i certa formació política. El suport femení a l’esforç bèl·lic es va concentrar en les tasques voluntàries, en tot tipus de serveis socials, assistencials i al suport dels combatents. A partir d’aquell moment, la ideologia va ser “homes al front, dones a la rereguarda”. Aquesta frase es diu ja que algú havia de substituir els homes mobilitzats cap a la guerra en els seus llocs de treball habitual. Així dons aquest fet fa que les dones s’incorporin massivament al treball.
Va ser llavors, quan les dones van començar a reivindicar-se i a fer mesures revolucionaries, com la legalització de l’avortament i l’inici de campanyes contra la prostitució.

Com a conclusió de tot l’aprés  avui, podem dir que la dona sempre ha tingut un paper importat ja sigui davant o darrere de la guerra. Sempre han volgut ser igualitàries als homes i que sense les dones lluitadores en el seu temps , avui en dia les dones d’ara no tindríem els drets i la ment de la igualtat. Perquè cap sexe es més fort que l’altre. Respecte a la història, les dones de la Segona República van ser lluitadores i van aconseguí molt mèrits pels quals elles lluitaven mai es van rendir. Respecte a la Guerra Civil, la dona va començarà espavilar-se per a poder ser igualitària amb l’home. Va formar campanyes per a poder defensar-se unes a les altres a més a més de que van demostrar que la feina que feien quan el homes estaven al front era el doble. Sense elles no van poder subsistir.

La dona sempre serà una figura molt importat, ja que sense ella no podria viure ni existir. Totes les dones em de donar les gràcies a aquelles lluitadores en el seu temps. Mai ningú farà complir aquells objectius com aquelles dones de la Guerra Civil o de la Segona República.

Així dons us deixo desfruitar de la història un dia més. Gracies per llegir el meu blog i fins la pròxima entrada!

domingo, 4 de marzo de 2018

La segona república espanyola


La reforma militar 


Benvolguts lectors i lectores un altre cop al meu estimat blog d’història, avui tornem amb moltes coses més per aprendre, amb mètodes educatius alternatius.

Primer de tot us explicaré amb que consisteix tot el que em fet durant aquest temps que no he publicat res. I  us explicaré la meva opinió sobre aquest tema.

La nostra professora de segon de batxillerat d’història va començar “la Segona República espanyola”, tot el tràmit del bàndol republicà va ser molt didàctic, fins arribar a les reformes d’aquestes, on vam separar-nos per grups i vam començar a investigar pel nostre compte la reforma que ens havia tocat a cadascun. Repartits en grups finalment havíem de explicar-ho davant de tota la classe per a que els altres companys poguessin saber de que parlava i que feien en aquella reforma, i així amb totes les reformes.

Les reformes o eren poques, aquestes es distribuïen en:
1.       Reforma agrària
2.       Reforma de l’Església i la laïcitat
3.       Reforma militar
4.       Reforma de repartiments de terres
5.       La reforma educativa i cultural de la Segona República

Personalment a mi la que em cridava més l’atenció era la reforma militar, la qual estava plena de sorpreses i d’acció. Afortunadament, la professora em va comunicar que faria la reforma militar amb tres companys més.

Aquesta reforma consistia en reformar les institucions militars i policíaques. Aquesta tenia oficials mal pagats, escasses possibilitats de promoció i exerciu per a les necessitats defensives i estratègiques del país.

Amb aquesta finalitat es va promulgar  la “Llei de Retir de l’Oficialitat (1931)”, que oferia als oficials en actiu la possibilitat de retirar-se voluntàriament i en optimes condicions. A més de suprimir alguns rangs tradicionals, reduir el nombre d’unitats oficials i es van tancar l’acadèmia militar de Saragossa; també van desaparèixer els Tribunals d’Honor i el Consell Suprem de Justícia Militar en conjunt amb la premsa destinada a l’exèrcit.

Aquesta reforma no va sentir molt bé amb un sector, anomenats “ Africanistes” que ho veien com una agressió a la tradició militar i al poder que havia tingut des de sempre l’exercit.
Quinze mesos després de proclamar-se la República, alguns militars ja pensaven en fer un cop d’estat, aquella nova idea de la República no els hi agradava gens. El 10 d’agost de 1932 a Sevilla, un home anomenat Sanjurjo amb un rang militar alt (era un general), va protagonitzar el primer cop d’Estat contra aquesta la República.

El primer cop d’Estat va fracassar i el Govern va poder controlar la situació. Aquest cop d’Estat es coneix com la “Sanjurjada”, on va quedar molt clar que l’exercit no era lleial a la República. El general va ser condemnat a la pena de mort, que finalment va ser commutada pel poder executiu.
En l’àmbit policial, es va crear la Guardia d’Assalt, que era un força d’ordre públic fidel a la República.

Aquesta reforma militar i policíaca no va se de gran gusts a un gran conjunt d’homes de alt rang en l’exercit, ja que amb tot el gran poder que havien tingut, en un moment els hi van treure tot el mèrit i la importància que havien tingut fins al moment, ja que anteriorment, quan no els hi agradava com anava el Govern feien un “pronunciament” i dirigien la política cap on ells veien que els hi convenia.

Aquet pas va ser molt dur per tots aquells militars que no estaven a favor de la república. Donava per suposat que, tan militars (exèrcit), com policies i alguns radicals conjuntament amb l’Església, faries campanyes contra aquesta la Segona República espanyola, a més a més de pensar i planejar en un futur pròxim un altre cop d’Estat militar per acabar amb tot aquell calvari que patien ens no republicans.



I fins aquí el meu blog. Espero i desitjo que us hagi agradat i que tot el que volíeu saber ho hàgiu aprés. Estimats lectors i lectores, una servidora s’acomiada i ens veiem en el següent post de la història!

sábado, 27 de enero de 2018

El reformisme republicanosocialista.

La reforma militar


Benvolguts i benvolgudes, espero i desitjo que els meus estimats lectors no s’hagin oblidat de mi. Se que porto molt sense fer una entrada al blog, però això de segon de batxillerat es un no parar. Deixant-me d’excuses, us demano disculpes per aquesta inactivitat amb el nostre estimat blog d’història, després de tot avui us vinc amb un nou tema de debat.
Des de l’última entrada al blog, la nostra classes ha avançat moltíssim en la historia d’Espanya i Catalunya. Passant per “La restauració Borbònica”, “ Orígens i consolidació del catalanisme”,         “ la fallida del sistema de la restauració” i “l’economia i la societat del primer terç del segle XX”.
Però avui us vinc a parlar de la Segona República i la Catalunya autònoma, més ven dit el reformisme republicanosocialista i la reforma militar que es va dur a terme.

La nostra estimada professora d’història, va agrupar-nos per a estudiar aquestes reformes que es van dur a terme a la república. En les quals, podem separar en cinc grups.

1.       Reformes sociolaborals i la qüestió agrària
2.       L’església i el laïcisme
3.       La reforma militar
4.       La descentralització de l’Estat
5.       La promoció de l’ensenyament i de la cultura


Per pròpia elecció volia fer la reforma militar, que em semblava més divertida a demés d’entretinguda. Vaig tenir sort, ja que finalment em va tocar fer-la.
Per posar-vos en context, durant la Segona República el govern va voler canviar i reformar moltes parts, de les quals entrava també la reforma militar. Van crear la Llei de Retir de l’oficialitat l’any 1931, que oferia als oficials en actiu la possibilitat de retirar-se voluntàriament i en optimes condicions. A més a més, van tancar la Acadèmia Militar de Saragossa i van desaparèixer els Tribunals d’Honor, el Consell Suprem de Justícia Militar a demés de la premsa destinada a l’exercit.
Els Africanistes ho van emprendre com una agracio a la tradició militar i al poder de l’exercit. Això va dur a terme un intent de cop d’Estat, anomenat la “Sanjurjada”, dirigit pel general Sanjurjo el 10 d’agost del 1932 a Sevilla. Aquest va tenir un gran fracàs i va donar per suposat que no hi havia una lleialtat de l’exercit amb la nova república. Sanjurjo amés va ser condemnat a mort, però posteriorment commutat.


La policia, va crear “La Guardia d’Assalt, una força d’ordre públic i fidel a la república.
Ficats ja en context, ara us donaré la meva valoració de tota aquesta reforma tant militar com policíaca.

La Segona República en la meva opinió crec  que va anar molt ràpid a fer les reformes. La Primera República havia  fallat i arran d’això va tornar la monarquia, no se si va ser la por, a que tornés a passar, però van fer-ho des del meu punt de vista malament. Es van oblidar de tot un sector conservador, i en menys d’un any la República va tindre a molts sectors en contra.
Des del punt de vista militar i policíac, aquesta reforma va ser molt bona pels soldats de l’exercit, ja que es podien retirar voluntàriament, això va provocar que els sectors conservadors no tingués bona acollida. Els militars havien sigut un gran pes per Espanya des de feia anys, i ara els hi arravataven el que havien aconseguit. Anteriorment ja vam comprovar que si als militars no els hi acabava d’agradar com governava el partit polític o el monarca, feien un pronunciament. Portaven el país per on volien ells.

En el precís moment que van fer la reforma, es van guanyar la deslleialtat de l’exercit. 






Després de no publicar res al blog des de fa molt i molt temps desitjo que aquesta nova entrada us agradi molt estimats lectors. Ens veiem a la pròxima entrada per aprendre més història! 😊

lunes, 23 de octubre de 2017

Tractat de Fontainebleau

Tractat de Fontainebleau i la seva valoració personal.


Benvolguts i benvolgudes al meu estimat blog. Fa molt temps que no publico res, però tot te una explicació. Durant aquest període al nostre institut em fet sis temes. Concretament des de la Guerra de Successió fins a la primera república espanyola.

Després de fer l’examen i tot. La professora ens va comunicar el nou treball. Tornar a penjar un “post” al blog, ja que el teníem abandonat.

Bé, dons aquesta activitat és senzilla i fàcil d’entendre. Consisteix en triar un dels temes principals que em estudiat, i valorar-la. Aquesta decisió per a mi que m’agraden tots els temes, és una mica difícil. Però com tothom el que trobo més interesant es “ Tractat de Fontainebleau (1807)”.

Aquest és el més interesant per a mi, ja que mostra com les persones podem ser molt innocents i finalment acabem perdent tot el que tenim, aconseguint que tot el poble estigui en contra nostra.

En aquet cas Carles IV rei d’Espanya i Napoleó firmen el Tractat de Fontainebleau, Així deixant el rei espanyol deixar que les tropes franceses de Napoleó traspassin territori per a conquerir o envair Portugal. En questa acció, Napoleó va fer un canvi de plans i va pensar en no només podia envair un país,que podia envair tota la Península Ibèrica. Així que en l’estància  en territori espanyol va servir per conquerir Espanya.
Carles IV va voler lliurar-se de qualsevol malentès i va intentar marxar al exili. En aquesta situació quan estaven a Aranjuez es va produir un motí per part del poble. Així va se quan Napoleó va fer abdicar a Carles IV i va posar al seu germà  Josep Bonaparte de rei d’Espanya. Més conegut pel espanyols com “Pepe Botella” que va governar durant ni més ni menys que sis anys.

El Tractat de Fontainebleau, es va firmar l’any 1807. Un any després  (1808) s’iniciaria la Guerra del francès que és una de les grans conseqüències a partir del tractat. Aquesta guerra durarà el mandat de Josep Bonaparte, sis anys. Amb la derrota francesa i la victòria espanyola.

Napoleó es va trobar una gran resistència per part del poble espanyol, sobretot a les ciutats. També es va trobar amb un poble dividit, amb dues ideologies bastant diferents, separats per: patriotes i afrancesats.
Aquestes es diferenciaven per:
  1. Patriotes -> defensaven tot  el tradicionalisme més pur amb un gran amor cap a la monarquia absoluta.
  2. Afrancesats -> defensaven la monarquia francesa perquè creien que eren més liberals.

Finalment, amb la victòria espanyola, Ferrar VII successor directe  de Carles IV va pujar al tron d’Espanya sent un rei absolutista sense complir totes aquelles promeses que havia promès.

Aquest és un petit resum del Tractat de Fontainebleau i les seves conseqüències. Com he dit al principi crec que és interesant perquè pots confiar amb algú per a fer-li un favor però finalment pots acabar perjudicat tu. En aquest cas Napoleó va ser molt llest i Carles IV es va confiar i va perdre. Sis anys es van necessitar per a guanyar una guerra amb un monarca francès. I l’únic que van guanyar va ser un  monarca absolut espanyol.

Espero i desitjo que hageu aprés molt en el meu estimat blog.

Aquí s'acomiada una servidora i fins la pròxima entrada al blog! 😊  

viernes, 15 de septiembre de 2017

Tornem de vacances

Tornem de Vacances


Benvolguts noies i noies, un any més ens tornem a veure, aquest any cursaré 2n de Batxillerat i per tant  les coses canviaran.  Aquest blog era de Historia del món contemporani, però com tot aquest blog es renova i ara més que mai explicaré la història de Catalunya i Espanya.

Així dons donada l’explicació inicial espero que desfruiteu molt del meu blog i que tots plegats aprenguem història! 😊

miércoles, 14 de junio de 2017

La Xina socialista

El socialisme xinès i la última entrada al blog

Benvolguts nois i noies a la meva última entrada a aquest blog per aquest curs.
Ara us comentaré que em fe durant aquestes setmanes que no em penjat res. La nostra mestra ens va plantejar un petit treball de recerca.  Ens va dir uns temes per triar i cadascun dels meus companys vam triar-ne un. El treball es veia senzill , però havíem de implicar-nos al màxim i posar-hi moltes hores.  Un cop acabada la recerca, vam tenir que fer una pagina web on explicàvem el que havíem buscar i aquella pàgina web, seria el resultat del nostre esforç en fer un petit treball de recerca.
Jo personalment vaig triar  El socialisme xinès, és un dels temes més impactant que m’agraden i volia investigar una mica més sobre aquest país que es troba ( per a mi) a l’altra punta de món. Ha sigut un treball per a conscienciar-nos que és fer un treball de recerca i veure que no es tan fàcil buscar informació sobre algun tema aprofundint al màxim)

·         Aquí teniu  la meva web del socialisme xinès amb molta més informació sobre aquest tema à https://cintiagupe.wixsite.com/xinasocialista

Entre els treballs a investigar hi havia:

El món Islàmic
La globalització ( aspectes positius)
La globalització ( aspectes negatius)
Aparheid
Immigració al món
Tercer món
De la URSS a la Federació Russa
Àfrica negra
França, maig del 1968


El treball consistia en fer una petita investigació sobre el tema triat i després entre tots els companys comentar-lo.
Dons aquí hi ha els comentaris diversos sobre els diferents temes dels alumnes de 1 de Batxillerat  que fem Història del món contemporani.



El món Islàmic

D’aquesta pagina web el més impactant en la meva opinió és la Primavera àrab, ja que el nom surt de “ La Primavera de Pequín” i es basa en el mateix tema, unes manifestacions del poble contra el govern per millorar el país i donar la seva opinió, el que més m’ha sobtat és que és molt recent. En ple segle XXI encara hi ha manifestacions per que no poden viure bé al seu país. Tot això dona unes conseqüències nefastes com la guerra a Líbia o a Síria (la primera es va acabar gràcies a la OTAN,  la segona encara activa i no sembla parar molt aviat)  i els governs islamistes de Egipte i Tunez. Tot per donar peticions de llibertat , per tenir drets democràtics o per manifestar-se per la repressió política.

La globalització, aspectes positius
En aquesta pagina web, el que més m’ha cridat l’atenció són les teories de la globalització. Hi ha dues teories diferenciades una bona i una dolenta, però no crec que només hi hagi dos idees per poder fer la globalització.
1.    Els liberals, que volen la globalització per tal d'augmentar mercat i treure poder als Estats.
2.    Els socialistes liberals clàssics, que no volen que l'Estat perdi poder i la intervenció en el mercat pel perill que caigui l'Estat de Benestar.


La globalització, aspectes negatius

Com em comentat en la globalització d’aspectes positius, hi ha dos teories, en aquesta pagina web el que més m’ha impactat és la pèrdua de poder dels ciutadans, que seria la teoria socialista. En aquesta els ciutadans van perdent poc a poc el dret a escollir, per que davant de la importància d’un mercat mundial , les decisions les prenen els globalitzadors i tots els demés països fan cas. En aquets anys , és impossible que tornem enrere , on no hi havia expressió de la llibertat, i els governs no contin amb les necessitats dels ciutadans. Molts països no tenen llibertat d’expressió i és manifesten per aquest fet i els que tenen llibertat, poc a poc es va reduint.


Aparheid

L’Aparheid va ser uns moments en la història molt denigrants per l’ésser humà, la diferencia entre la raça negra i la raça blanca era molt normalitzat en els anys 50 / 60. Actualment també ens trobem en casos de racisme. Aquest és l’apartat més impactant per a mi , l’actualitat de Aparheid.  A Sud-àfrica, actualment la reforma agrària és molt lenta i els negres continuen vivint en la pobresa. Els blancs guanyen més diners. Però a tot això 19 anys després de Aparheid, Sud-àfrica a avançat notablement, sobretot en l’educació.
Esta clar que  aquest moviment a deixat conseqüències tan bones com dolentes, per exemple de bones, la discriminació de tot tipus és il·legal. Això no treu que hi hagi conseqüències negatives com l’atur o el poder econòmic per les multinacionals.


Immigració al món

En aquesta web em vaig preguntar perquè la gent immigra a altres països i només pensava  que era per necessitat. Així que el que em va cridar l’atenció són les causes de la immigració.
Hi ha les principals causes que són à Política, pobresa i violència. La Unió Europea va imposar una llei per protegir a les persones que ho necessiten.
Les causes de la immigració es podrien reduir en 3 blocs.
1.    Política à La crisis política d’alguns països dona a la sortida dels seus habitants a un lloc millor
2.    Económica à Les persones no tenen diners per poder comprar les necessitats bàsiques
3.    Cultura à  Te diferents aspectes com : Religió, llengua, tradicions, costums i possibilitats educatives.


Tercer món

En aquesta web hi havia un munt de coses interesants però em quedaré amb la emigració per una raó vaig llegir que els habitants d’ aquestes regions decideixen migrar com a última opció als països rics molts cops ficant en perill la seva vida i la de les seves famílies. I això em va impactar, perquè son capaços de morir en l’intent de tenir una vida millor per ells i la seva família. Viatges a països rics que els permet una sanitat, una renda per càpita molt més elevada tot i i unes millors condicions de vida.


De la URSS a la Federació Russa

En aquesta web vaig recordar el que vam estudiar en temes anteriors,  i em vaig destacar la Fi del Teló d Acer. On Gorbatxov i la nova política soviètica obren les perspectives a Europa i la URSSS dona uns canvis al seu país. Com per exemple, la fi del domini dels partits comunistes i el inici de reformes que van representar un viratge complet cap a reformes parlamentàries i democràtiques i cap a la introducció de sistemes de propietat individual i de relacions econòmiques de mercat.


Les  Nacions Unides

En aquesta web el que em crida l’atenció es l’ajuda que reben els països subdesenvolupats i com ajuden les Nacions Unides. Els objectius principals de l’organització, és efectuar la cooperació internacional, per solucionar els problemes socials, econòmics, culturals o humanitaris.
OCHOA I EL SISTEMA DE L’ONU: realitza la funció de coordinació de les respostes a emergències a traves del Comitè Permanent Interagencial.


Àfrica negra

Àfrica negra te molts temes dels quals podem parlar i comentar, però els interessos que te orient per en continent Africà m’intriguen i vaig voler-ne saber més.
 Àfrica i la seva política demanen ajuda exterior, tan a EUA com a Europa . Aquestes potències els ajuden i així també es beneficien a ells mateixos. El resultat és una creixent dependència exterior i un estancament econòmic que tendeix  a tenir conflictes i  haver  pobresa.
Països de l’Africa occidental perden cada any milions de dòlars en ingressos per la venda subsidida als EUA e cotó i cafè. En les exportacions perden dòlars ja que les fruites estan en mal estat molts cops i no afavoreixen la salut del consumidor.


França, maig del 1968

En aquesta web el que em crida l’atenció és els personatges importats en els quals es destaquen molts estudiants, com :
​Alfred Willi Rudolf Dutschke, va ser un líder estudiantil alemany opositor a la guerra del Vietnam. Aquest va fer nombroses vagues i lluitava contra l’autoritarisme. Durant el Maig del ‘68 va ser atac per un jove d’ultradreta, Josef Bachmann, el qual li va disparar tres trets al cap.  No obstant Dutschke no va morir.



  • Finalment  m’acomiado de vosaltres durant aquet curs, agraint-vos les vostres visites. L’any que be tornarem amb el blog amb una història més pròxima a nosaltres en el curs del temps.

Espero i desitjo que us ageu pogut informar i investigar més sobre els vostres dubtes i sobretot que ageu aprés més cultura i història.
Fins la pròxima entrada al blog!! J