Les consecuencies del franquisme en l'actualitat

Benvolguts nois i noies al meu estimat blog, fa gairebé un mes que no penjava una nova entrada per informar-vos del que estàvem fent a la classe de 2n de batx. Dons avui us explicaré el que em fet durant aquet mes d’absència en aquest al meu blog.

Primer de tot, us explicaré una mica sobre la Guerra Civil Espanyola, iels principis de la ideologia franquista. Finalment analitzaré un aspecte del franquisme, i comentaré aquest.

Al quedar finalitzada l’etapa de la Segona República amb descontents per la majoria de la població, el dia 17 de juliol de 1936 va succeir un “alçament militar” el que significava la Guerra Civil Espanyola on s’enfrontaven dos bàndols, els insurrectes (nacionals) i el fidels a la república, ( anomenats pels nacionals com a “rojos”). La Guerra Civil va durar tres anys, amb la victòria dels insurrectes, on l’un d’abril de 1939 el dirigent d’aquest alçament militar Francisco Franco, va firmar el pacte de fi de la guerra.

Aquesta Guerra perduda pels fidels a la república significava una dictadura de quasi be quaranta anys ( exactament 36 anys), on el màxim dirigent dels tres exercits, cap de l’Estat i president del govern era el generalíssim Francisco Franco o també anomenat el “Caudillo”.

La dictadura franquista va ser un èxit durant tants anys perquè, era una dictadura camaleònica, és a dir, per la bona adaptació durant cada període de temps. Al durar la dictadura durant tan temps, els nois i noies que van néixer en aquelles èpoques van poder saber que va ser la “Fuente de Juventudes” i “la Sección Femenina”. Però al poder triar un aspecte que va deixar marca en el franquisme fins avui en dia, no he triat el típic de adoctrinament, ni les ideologies, ni classes socials.

Cal dir que Espanya després de la Segona Guerra Mundial, va ser aïllada i rebutjada internacionalment, amb una retirada dels ambaixadors de Madrid al 1946 ( així sense representació internacional), a més a mes de no rebre ajudes econòmiques ( com el Pla Marshall 1947) i va ser exclosa de la nova aliança, l’OTAN.

 El meu aspecte triat és l’ajuda que van pactar Espanya i Estats Units, on al 1953 per mitjà de la signatura del “acords amb els Estats Units” i el “concordat amb la Santa Seu”, on l’establiment explícit de la confessionalitat de l’Estat i un estatus de privilegi per l’Església catòlica.

L’acord amb els Estat Units va tenir un caràcter defensiu i econòmic, on Espanya va obtenir material bèl·lic per modernitzar les forces armada i ajuda econòmica i tècnica. Estats Units  en aquest acord va aconseguir instal·lacions militars en territori espanyol, bases en Torrejón, Morón, Saragossa i Rota. El Caudillo va aconseguir el suport polític i va assegurar el regim un acceptació internacional progressiva.

Actualment, les bases militars instal·lades al territori estanyol son propietat del Estats Units i a més a més tres de les quatre instal·lades estan actives. Això comporta que des del franquisme els ciutadans posteriors a questa etapa de dictadura militar, hagin hagut de sofrir tots els canvis,  des de l’adoctrinació de nois i noies que encara ara poden tenir aquets pensament i poden inculcar-ho als seus descendents. La dictadura franquista va ser una repressió molt gran i te conseqüències a la llarga.

I fins aquí aquesta entrada al blog on em parlat de les consecuencies avui en dia sobre el franquisme i la dictadura militar a Espanya pel senyor Franciosco Franco. Ens llegim a la proxima entrada al blog! S'acomiada una servidora i fins més història.

Les dones en l'època del 1931 al 1939

El paper de les dones en la Segona República Espanyola i el Guerra Civil.

Benvolguts lectors i lectores a la meva nova entrada al blog. Avui escriurem sobre la historia com ja es habitual. Però d’una manera diferent, ja que avui parlarem respecte el paper de la dona en la Segona República Espanyola i la Guerra Civil. Commemorant el dia de la dona (el 8 de maig).

Primer de tot us explicaré com la nostra professora de història ens va donar l’idea d’escriure sobre això, ja que tot aquest escrit es mèrit d’ella. Primer de tot, com ja es normal ens vam ajuntar en grups, i la nostra classe consta d’uns pocs nois, ja que som el batxillerat Social tecnològic.( si se que normalment és científic- tecnològic i social-humanístic, però el nostre institut per distribució va decidir-ho fer-ho així). Cadascun d’aquets grups el formaven tres noies i un noi, per tenir l’opinió del paper de la dona d’es d’un punt masculí.

Després de la distribució d’aquest vam començar a investigar sobre el paper de la dona en les dues etapes conformes.

Dins de la Segona República Espanyola, com ja tots sabeu es divideix en dos grups, el bienni d’esquerres  (1etapa) i el Front Popular (3etapa) per la part esquerra i el bienni conservador on totes aquestes mesures que va aconseguir la dona en part positiva van quedar anul·lades pels propis governs. Aquesta comportava canvis en la societat per la dona tant aspectes positius i alguns de negatius, en cada un d’aquets biennis.

 La dona va ser un paper on els canvis van destacar en la primera etapa del bienni d’esquerres, on van poder posar en pràctica aspiracions, com la cohesió del dret al vot o acords sobre els drets familiars. Aquesta època va ser molt bona per la dona ja que es va produir la liberalització i així dons deixar els rols de ser útil només per ser una esposa obedient i una mare exemplar. Aquets aspectes positius no va treure els aspectes negatius en la primera etapa d’esquerres ja que depenia del seu marit, vivia anul·lada i relegada a la mes profunda ignorància. Només realitzava tasques de la llar i necessitava el permís del marit per a treballar i disposar de propi sou.

La Constitució del 1931, però reconeixia la igualtat entre sexes i drets, la prohibició de discriminació laboral, el dret del vot, el divorci i l’educació per a elles.

Però tot aquets èxits adquirits per la dona, en el bienni conservador va ser totalment diferent, ja que tots els aspectes positius que havia costat tant de garantida a la dona, el govern conservador els va eliminar i anul·lar la Constitució del 31 així dons també tots els drets aconseguits per les dones.

Per sort o per desgràcia aquesta va ser la segona etapa de tres que en té aquesta la nostra Segona República Espanyola, i tots els drets adquirits i més tard anul·lats pel govern de dretes, van ser recuperats i imposats davant de la llei.

La Guerra Civil es va formar l’idea Anarquista de les dones lliures, l’esclat del conflicte va estendre el nom d’aquest, de les “afiliades”. El seu programa era tan cultural com educatiu. Així ajudant a la dona a obtenir una educació bàsica i certa formació política. El suport femení a l’esforç bèl·lic es va concentrar en les tasques voluntàries, en tot tipus de serveis socials, assistencials i al suport dels combatents. A partir d’aquell moment, la ideologia va ser “homes al front, dones a la rereguarda”. Aquesta frase es diu ja que algú havia de substituir els homes mobilitzats cap a la guerra en els seus llocs de treball habitual. Així dons aquest fet fa que les dones s’incorporin massivament al treball.

Va ser llavors, quan les dones van començar a reivindicar-se i a fer mesures revolucionaries, com la legalització de l’avortament i l’inici de campanyes contra la prostitució.

Com a conclusió de tot l’aprés  avui, podem dir que la dona sempre ha tingut un paper importat ja sigui davant o darrere de la guerra. Sempre han volgut ser igualitàries als homes i que sense les dones lluitadores en el seu temps , avui en dia les dones d’ara no tindríem els drets i la ment de la igualtat. Perquè cap sexe es més fort que l’altre. Respecte a la història, les dones de la Segona República van ser lluitadores i van aconseguí molt mèrits pels quals elles lluitaven mai es van rendir. Respecte a la Guerra Civil, la dona va començarà espavilar-se per a poder ser igualitària amb l’home. Va formar campanyes per a poder defensar-se unes a les altres a més a més de que van demostrar que la feina que feien quan el homes estaven al front era el doble. Sense elles no van poder subsistir.

La dona sempre serà una figura molt importat, ja que sense ella no podria viure ni existir. Totes les dones em de donar les gràcies a aquelles lluitadores en el seu temps. Mai ningú farà complir aquells objectius com aquelles dones de la Guerra Civil o de la Segona República.

Així dons us deixo desfruitar de la història un dia més. Gracies per llegir el meu blog i fins la pròxima entrada!

La segona república espanyola

La reforma militar 

Benvolguts lectors i lectores un altre cop al meu estimat blog d’història, avui tornem amb moltes coses més per aprendre, amb mètodes educatius alternatius.

Primer de tot us explicaré amb que consisteix tot el que em fet durant aquest temps que no he publicat res. I  us explicaré la meva opinió sobre aquest tema.

La nostra professora de segon de batxillerat d’història va començar “la Segona República espanyola”, tot el tràmit del bàndol republicà va ser molt didàctic, fins arribar a les reformes d’aquestes, on vam separar-nos per grups i vam començar a investigar pel nostre compte la reforma que ens havia tocat a cadascun. Repartits en grups finalment havíem de explicar-ho davant de tota la classe per a que els altres companys poguessin saber de que parlava i que feien en aquella reforma, i així amb totes les reformes.

Les reformes o eren poques, aquestes es distribuïen en:

1.       Reforma agrària

2.       Reforma de l’Església i la laïcitat

3.       Reforma militar

4.       Reforma de repartiments de terres

5.       La reforma educativa i cultural de la Segona República

Personalment a mi la que em cridava més l’atenció era la reforma militar, la qual estava plena de sorpreses i d’acció. Afortunadament, la professora em va comunicar que faria la reforma militar amb tres companys més.

Aquesta reforma consistia en reformar les institucions militars i policíaques. Aquesta tenia oficials mal pagats, escasses possibilitats de promoció i exerciu per a les necessitats defensives i estratègiques del país.

Amb aquesta finalitat es va promulgar  la “Llei de Retir de l’Oficialitat (1931)”, que oferia als oficials en actiu la possibilitat de retirar-se voluntàriament i en optimes condicions. A més de suprimir alguns rangs tradicionals, reduir el nombre d’unitats oficials i es van tancar l’acadèmia militar de Saragossa; també van desaparèixer els Tribunals d’Honor i el Consell Suprem de Justícia Militar en conjunt amb la premsa destinada a l’exèrcit.

Aquesta reforma no va sentir molt bé amb un sector, anomenats “ Africanistes” que ho veien com una agressió a la tradició militar i al poder que havia tingut des de sempre l’exercit.

Quinze mesos després de proclamar-se la República, alguns militars ja pensaven en fer un cop d’estat, aquella nova idea de la República no els hi agradava gens. El 10 d’agost de 1932 a Sevilla, un home anomenat Sanjurjo amb un rang militar alt (era un general), va protagonitzar el primer cop d’Estat contra aquesta la República.

El primer cop d’Estat va fracassar i el Govern va poder controlar la situació. Aquest cop d’Estat es coneix com la “Sanjurjada”, on va quedar molt clar que l’exercit no era lleial a la República. El general va ser condemnat a la pena de mort, que finalment va ser commutada pel poder executiu.

En l’àmbit policial, es va crear la Guardia d’Assalt, que era un força d’ordre públic fidel a la República.

Aquesta reforma militar i policíaca no va se de gran gusts a un gran conjunt d’homes de alt rang en l’exercit, ja que amb tot el gran poder que havien tingut, en un moment els hi van treure tot el mèrit i la importància que havien tingut fins al moment, ja que anteriorment, quan no els hi agradava com anava el Govern feien un “pronunciament” i dirigien la política cap on ells veien que els hi convenia.

Aquet pas va ser molt dur per tots aquells militars que no estaven a favor de la república. Donava per suposat que, tan militars (exèrcit), com policies i alguns radicals conjuntament amb l’Església, faries campanyes contra aquesta la Segona República espanyola, a més a més de pensar i planejar en un futur pròxim un altre cop d’Estat militar per acabar amb tot aquell calvari que patien ens no republicans.

I fins aquí el meu blog. Espero i desitjo que us hagi agradat i que tot el que volíeu saber ho hàgiu aprés. Estimats lectors i lectores, una servidora s’acomiada i ens veiem en el següent post de la història!

El reformisme republicanosocialista.

La reforma militar

Benvolguts i benvolgudes, espero i desitjo que els meus estimats lectors no s’hagin oblidat de mi. Se que porto molt sense fer una entrada al blog, però això de segon de batxillerat es un no parar. Deixant-me d’excuses, us demano disculpes per aquesta inactivitat amb el nostre estimat blog d’història, després de tot avui us vinc amb un nou tema de debat.

Des de l’última entrada al blog, la nostra classes ha avançat moltíssim en la historia d’Espanya i Catalunya. Passant per “La restauració Borbònica”, “ Orígens i consolidació del catalanisme”,         “ la fallida del sistema de la restauració” i “l’economia i la societat del primer terç del segle XX”.

Però avui us vinc a parlar de la Segona República i la Catalunya autònoma, més ven dit el reformisme republicanosocialista i la reforma militar que es va dur a terme.

La nostra estimada professora d’història, va agrupar-nos per a estudiar aquestes reformes que es van dur a terme a la república. En les quals, podem separar en cinc grups.

1.       Reformes sociolaborals i la qüestió agrària

2.       L’església i el laïcisme

3.       La reforma militar

4.       La descentralització de l’Estat

5.       La promoció de l’ensenyament i de la cultura

Per pròpia elecció volia fer la reforma militar, que em semblava més divertida a demés d’entretinguda. Vaig tenir sort, ja que finalment em va tocar fer-la.

Per posar-vos en context, durant la Segona República el govern va voler canviar i reformar moltes parts, de les quals entrava també la reforma militar. Van crear la Llei de Retir de l’oficialitat l’any 1931, que oferia als oficials en actiu la possibilitat de retirar-se voluntàriament i en optimes condicions. A més a més, van tancar la Acadèmia Militar de Saragossa i van desaparèixer els Tribunals d’Honor, el Consell Suprem de Justícia Militar a demés de la premsa destinada a l’exercit.

Els Africanistes ho van emprendre com una agracio a la tradició militar i al poder de l’exercit. Això va dur a terme un intent de cop d’Estat, anomenat la “Sanjurjada”, dirigit pel general Sanjurjo el 10 d’agost del 1932 a Sevilla. Aquest va tenir un gran fracàs i va donar per suposat que no hi havia una lleialtat de l’exercit amb la nova república. Sanjurjo amés va ser condemnat a mort, però posteriorment commutat.

La policia, va crear “La Guardia d’Assalt, una força d’ordre públic i fidel a la república.

Ficats ja en context, ara us donaré la meva valoració de tota aquesta reforma tant militar com policíaca.

La Segona República en la meva opinió crec  que va anar molt ràpid a fer les reformes. La Primera República havia  fallat i arran d’això va tornar la monarquia, no se si va ser la por, a que tornés a passar, però van fer-ho des del meu punt de vista malament. Es van oblidar de tot un sector conservador, i en menys d’un any la República va tindre a molts sectors en contra.

Des del punt de vista militar i policíac, aquesta reforma va ser molt bona pels soldats de l’exercit, ja que es podien retirar voluntàriament, això va provocar que els sectors conservadors no tingués bona acollida. Els militars havien sigut un gran pes per Espanya des de feia anys, i ara els hi arravataven el que havien aconseguit. Anteriorment ja vam comprovar que si als militars no els hi acabava d’agradar com governava el partit polític o el monarca, feien un pronunciament. Portaven el país per on volien ells.

En el precís moment que van fer la reforma, es van guanyar la deslleialtat de l’exercit. 

Després de no publicar res al blog des de fa molt i molt temps desitjo que aquesta nova entrada us agradi molt estimats lectors. Ens veiem a la pròxima entrada per aprendre més història! 😊