"Au revoir Marie"

Durant les últimes dos setmanes, no havia pujat res al blog, tot te una explicació.

Principalment, vam recordar el que era l’antic regim, com vivien al seu poble, que passava a la ciutat de Paris, qui eren els privilegiats i qui era el tercer estat. Finalment  vam  fer una redacció argumentant tot el que havíem llegit, recordat de l’any passat i buscant informació al llibre. Aquella seria la primera activitat per introduir el tema, l’antic regim.

La següent setmana vam començar amb un llibre on representava perfectament l’antic regim, “Au revoir Marie” un llibre teatral. Aquesta lectura la vam fer en grup, on cadascú era un personatge diferent, cada capítol que llegíem després buscàvem alguna característica del antic regim això ens ajudava a posar-nos a la seva pell i viure fets de l’època, com la recaudació  d’impostos, la agricultura de subsistència, la societat estamental, la creació de la Enciclopèdia o fins hi tot conèixer a la reina de França i viure els luxós de la cort.
                           

 El llibre tracta de  dos millors amics, que cursen quart de la ESO, no els hi agrada estudiar hi ha classe de història es dormen, curiosament somien que estan a França, l’antic regim, on els hi passa un munt de aventures, així que fins hi tot un dels personatges principals s’enamora d’una noia anomenada Marie, així dons l’enamorat viu amb Marie a la pobresa, i el seu millor amic al Palau de Versalles, amb els ducs més refinats, els nobles i els propis reis. Hi ha la doble cara de la moneda. Un viu a la màxima pobresa i un altre viu amb els màxims luxós.

Aquest llibre esta molt bé per poder viure de primera persona el que era la vida abans de la gran Revolució Francesa, recomanat 100% per veure com era l’antic regim de les dues maneres.

• La conclusió del llibre ens ho resumeix tot a l’última pàgina (pàg176), quan un del duet principal parla directament al públic i ens diu que el temps passa molt ràpid que no valorem el que tenim fins que no ho perdem i que tindríem que aprendre a valorar tot l’esforç que ens a costat aconseguir totes les tecnologies i avanços, medicinals i educatius.

Perquè tanta tecnologia si no apreciem els petits detalls que vivim? 
Perquè tants avanços si no valorem el que tenim?

• En la meva opinió, aquest personatge que parla te tota la raó, mai volem tant a una persona, animal o objecte si no es quant no ho tenim. No veiem lo afortunats que som de viure bé, en una societat on cada cop hi ha menys perjudicis, on comunicar-se es el més fàcil del món, no apreciem la tecnologia ni els avanços,  fins i tot tenim que donar gràcies de poder anar a una escola, tenir sanitat i poder gaudir mitjanament d’una bona vida.

Fins aquí els textos d'una servidora.

Au revoir viatges de la història!